L’Imserso
Narrador
: Tot comença quan un home va pel carres i es troba amb un amic seu , l’amic
tenia 76 anys i estava malhumorat. L’amic es deia Joan i ell, Pol
Pol : Bon dia Joan , sembla que estàs malhumorat , no?Et contaré un acudit.
Joan
:(Empipat) Sí! Perquè tinc un dia … Estic molt empipat ,falta que algú es faci el
graciós amb mi …Li foto una que…
Pol :
Què te dos ulls i dos dents? Un cocodril. I que té 100 ulls i 2 dents? L’autocar
del ´´Imserso´´.
Joan:
(Amb ironia) Què te dos ulls i 2 dents ?
Pol:(Pensant)
No ho sé !
Joan: ( Cridant i molt enfadat ) La teva cara
quan et pegui un cop de puny! Que jo sóc del ´´ Imserso ´´
Dani
LA MARE I EN JAUMET
NARRADOR:
Un dia la mare del Jaumet diu:
MARE:
Posa al pollastre al forn, al teu germà al seu llit, posa les torrades mantega,
renta el terra amb llegiu, perquè jo vaig a comprar un moment.
NARRADOR:
En Jaumet comença a fer-ho d’una manera diferent.
JAUMET:
Posaré al meu germà al forn, al pollastre al llit, posaré llegiu a les torrades
i rentaré el terra amb mantega.
NARRADOR:
En Jaumet era un desastre amb tot el que feia.
NARRADOR:
Quan la mare va arribar a casa va dir:
MARE:
(Cridant)Estic molt enfadada amb tu.
NARRADOR:
Intervé Jaumet.
JAUMET:
Mama no cridis que el pollastre està dormint.
Andrea T
”MAMA,NO VULL ANAR AL COL
· LEGI”
(Són
les 8:00h del matí, i en Joan encara no s'ha llevat per anar al col·legi.
Entra
la seva mare.)
-JOAN:
Mama, avui no vull anar al “cole”.
-MARE: Què et passa fill meu?-Li pregunta.
-JOAN: Doncs mira, primer perquè tinc son, segon perquè m'avorreixo i tercer
perquè els nens es riuen de mi.
-MARE: Saps què penso? Que hi has d'anar:
Primer, perquè és la teva obligació; segon, perquè ja tens 35 anys, i tercer,
perquè ets el director!
(En
Joan marxa del llit plorant)
Lorea
EM DIC DEIXA’M EN PAU
Ivan:
Hola sóc l’Ivan i tu com et dius.
Deixa’m
en pau: Deixa’m en pau.
Ivan:
Però com et dius.
Deixa’m
en pau: Deixa’m en pau.
Ivan:
Però te fet alguna cosa.
Deixa’m
en pau: No.
Ivan:
Llavors m’agradaria saber com et dius.
Deixa’m
en pau: Deixa’m en pau.
Ivan:
Un altre vegada em dius el mateix.
Deixa’m
en pau: no però el meu nom és Deixa’m en pau.
Ivan:
¡Aaaah! Qui et va posar aquest nom.
Deixa’m
en pau: Els meus pares.
Ivan:
Qui són els teus pares perquè no saben triar noms.
Deixa’m
en pau: Ara sí que m’has enfadat Deixa’m
en pau.
Ivan:
però que em dius el teu nom.
Deixa’m
en pau: ¡Nooo!Que em deixis en pau de veritat.
Ivan
LES
VOCALS :
PERSONATGES:senyoreta,Pere
i Jaumet
Escena:a
un col·legi
Narrador:
Tot va començar un dia molt calorós d’estiu , que en Jaumet tenia que anar al
col·legi.
(Jaumet
arriba a l’escola ) Jaumet : Bon dia senyoreta.
(
la senyoreta amb cara de cansada li diu )
Senyoreta
:Bon dia nens. Començarem el control de les vocals . Comences tu Pere .
Pere
. d’acord , A,E ,I,O,U. Ja està.
Senyoreta
: Molt bé . (felicita la senyoreta ) ara tu Jaumet .
(
Jaumet amb cara de por comença )Jaumet : E,I,O,U.
Senyoreta
: No,et falta la primera. Ara perquè te n’adonis et llençaré per la finestra.
Jaumet
: Nooooo!
Senyoreta
: Sí , (va dir mentre ho llençava )
Jaumet
: Aaaaaa! (es va escoltar xisclar )
Senyoreta:
Veus aquesta era la que et faltava .
Silké
ENAMORATS
Son
dos nuvis que estan parlant per telèfon i estan molt enamorats.
Xicot:
Penja tu.
Xicota:
No penja tu.
Xicot:
No penja tu.
Xicota:
No penja tu.
Xicot:
No penja tu.
Xicota:
No penja tu.
Xicot:
Escolta, i tu a qui reses cada dia.
Xicota:
A Deu
Xicot:
Adéu
I
el xicot li va penjar.
Adrián
JAUMET I ELS VERBS
PERSONATGES:
Jaumet,
professora i narrador.
Acudit.
-NARRADOR:
Era una tarda a l’escola i la professora va preguntant a tots els nens els
temps verbals. Mirant fixament a jaumet li va preguntar:
PROFESSORA:
Jaumet diguem el present de l’ indicatiu del verb caminar.
JAUMET:
Jo camino, tu camines,ell camina.
PROFESSORA:
Més ràpid.
JAUMET:
Jo corro, tu corres...
PROFESSORA:
Molt bé però...
JAUMET:
Què ho he dit bé no?
PROFESSORA:
Sí, molt bé Jaumet, molt bé.
Judit
UN DIA DE MALA SORT
NARRADOR:
És un nen anomenat Rodolf que estava passejant amb la seva àvia pel carrer.
En
Rodolf es va trobar i a l’intentar agafar el bitllet, la seva àvia no li va
deixar:
RODOLF:
Àvia ,mira 5 euros !Els agafo?
ÀVIA:
No, ja saps que les coses del terra no s’agafen.
RODOLF:
Però si sol són 5 euros!
ÀVIA:
Que no! I ja n’hi ha prou!
NARRADOR:
El nen i l’àvia segueixen caminant. L’àvia estava caminant i de cop cau a terra
i demana ajut a en Rodolf.
ÀVIA:
Aiiiii!!! Rodolf ajuda’m a aixecar-me!
RODOLF:
Àvia , m’havies dit que les coses del terra no s’agafaven.
Jijijiji!
Riu en fluixet en Rodolf
Marc